Pocs
dies enrere, vaig coincidir amb un prestigiós biòleg català que s’afanyava a
recollir mostres d’aigua i macroinvertebrats de La Muga abans les pluges no arrosseguin
massivament la cendra de l’incendi al riu, si bé la lenta afecció de volàtils arrossegats pel vent ja ha començat.
Ell
em comentava, que segons experiència en altres gran incendis que han estat
immediatament precedits per fortes pluges, que la fauna de macroinvertebrats es
recupera en un any, però que en algun cas no s’ha recuperat (potser per falta
de connectivitat) la fauna piscícola.
És
el primer dia en que, després de tot plegat, em calço les botes i agafo la
canya per visitar un dels racons que més alegries m’ha donat aquesta temporada.
L’espectacle
és depriment, abans no arribo a l’aigua tinc que travessar una franja de bosc
de ribera malmès, trepitjant uns gruixos de cendra que ens alguns punts són de
40cms que es va quedant enganxada a les botes, impregnant el meu olfacte i
reduint la visibilitat de les meves ulleres.
Frapa
veure que fins i tot grups de verns que creixien en illetes envoltades d’aigua
han rebut.
Ja
a l’aigua, un no pot evitar anar condicionat a analitzar-ho fins al mínim
detall, i és que fa mal al cor no veure cap eclosió d’insectes, no veure cap
pujada.
Al
capvespre, quan la llum comença a fallar, atrapo una truiteta d’uns 19cms... no
s’ha bellugat res més en aquest escenari dominat per un teló negre i on l’aigua
avui té color de cendra.
Si,
és cert, no tots els dies de pesca, encara que les condicions no haguessin canviat,
són bons. Caldrà tornar-ho a intentar.
Matinada
de diumenge, sento com s’apropa la tempesta que em trenca la son.
Ja
un cop passada, analitzo mentalment que potser no ha plogut prou com per fer córrer
la cendra a la llera, que potser ha plogut la justa mida... en un país en que no sap ploure.
Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada