Benvinguts al blog de la Societat de Pescadors Esportius de l'Alt Empordà

Blog de la Societat de Pescadors Esportius de l'Alt Empordà

dimarts, 25 d’agost de 2009

Viatge de pesca al Riu San (Polonia)

Durant els dies 5 al 10 de juny d'enguany un grup de pescadors a mosca anomenats "Els Folls Gironins" emprenguèren un viatge de pesca al Riu San a Polonia. Aquests intrèpids foren: En Jordi Sementé, en Juan Luis Martín de Pozuelo, l'Agustí Fontrodona, en Francesc Luque, en Jaume Sobrerroca, en Marc Van de Vliet i un sevidor, David Luque, a més a més portavem amb nosaltres en Néstor, el càmara que faria un reportatge per al Canal Caza y Pesca de Digital +.

Agafàvem l'avió des del Prat per fer escala a Brusel.les i des d'allà agafar un altre avió que ens portaría fins a Cracovia, s'ha de dir que el viatge amb avió va ser del tot normal i sense retards, els equips de pesca van arribar sensers i sense cap perdua. A Cracòvia, ens esperava el nostre enllaç, en Gerard Bottos que ja ens tenia preparada una furgoneta de 9 places amb espai de sobres per ficar-hi tota la muntanya de maletes i material de pesca que portavem. Empreniem un trajecte de 230 kms. que era la distància que teniem desde l'aeroport fins a l'hotel on ens allotjariem els 5 dies.

Si el viatge en avió fou relaxat i gens problemàtic, el viatge en carretera va ser tot el contrari, a part de trigar més de 5 hores en fer el trajecte, haviem d'anar amb especial atenció, ja que allà les linies que separen els carrils de les carreteres, són per això, per separar els carrils, tant els hi dona que siguin continues com discontinues, si t'han d'avançar, t'avancen i ja t'espavilaràs, però el més fort és que per moltes imprudències que es fessin, la gent no mostrava cap mena de crispament, no s'escridassen ni es piten, ni tan sols hi havia ràfagues de llums quan veies que dos cotxes s'acostaven i s'esquivaven en l'últim moment.... al final penses -"aquí això deu ser el més normal del món"-. Bé, varem arribar sans i estalvis, que és el que compte, pels vols de les 10 de la nit. L'hotel, de nova construcció era acollidor i pensat pels pescadors, amb la seva habitació preparada per penjar Waders, botes i el que fes falta.



Però les noticies no eren gaire alentadores, feia un fred que pelava (tot i ser al juny) i ens comentaven que les últimes setmanes havien estat molt plujoses i l'embassament que hi ha aigües amunt de la zona de pesca estaba molt alt i deixaba anar molta aigua, així que ens trobariem un riu molt crescut, encara que net.


El Riu San: Aquesta zona de pesca té uns 7 kms i està dividida en 9 trams. L'amplada del riu varia entre els 40 i els 100 m. (és una verdadera massa d'aigua) i els peixos més abundants són el tímal, la truita comuna i en menys proporció la truita irisada i l'hucho o salmó del Danubi. Es una zona en regim de sense mort i es pot pescar tot l'any i la veritat és que la quantitat de peixos que hi arriba a haver és espectacular. A cada grup de pescadors se'ls dona un d'aquests 9 trams durant tot el dia i cada dia de pesca canvies de tram, així que t'asseguren tenir un tram de pesca per a tu sol i poder pescar difernts trams sense que te'ls "trepitjin" altres pescadors.

Primer dia de pesca: A les 9:30h ens venia a buscar a l'hotel el que seria el nostre guia de pesca durant la nostra estància al riu San. Veient que el riu anva molt alt i que les temperatures, tant l'ambiental com la de l'aigua eren molt baixes optaren per donar-nos el tram 9, on existeix una planxa de més de 400m. i on les aigües perden velocitat i es fa possible veure els peixos menjar en superficie en condicions com les que teniem.
La tàctica era repartir-se el tram de manera que en Jordi, en Jaume, en Francesc i l'Agustí es quedaren al final de l'esmentada planxa i en Juan Luis, en Marc i jo mateix anhiriem a provar sort aigües avall, a rastrejar les corrents amb nimfa. Haig de dir que els qui es quedaren a la planxa varen encertar perquè després de pentinar durant més de dues hores les corrents tan sols varem aconseguir una truita. En canvi a les aigües més calmades es veieren algunes "pujades" i els companys varen poder capturar els primers tímals a seca. Quan nosaltres varem pujar de les corrents, l'activitat dels peixos havia minvat força, però encara vai poder veure clavar el que segurament hagues estat el tímal del viatge: sento al Pressi que comença a remugar i la canya cada cop es blinca més, en una de les carreres el peix aflora cap a la superficie i en Jordi fa una cara d'exclamació... és un tímal i es molt gros. Jo, que m'he anat acostant cap a la seva posició, començo a preparar la càmara de fotos i li vai donant algun consell... - no el forcis!!!-, -dona-li linea!!!-, però el tímal bé ben clavat i acava al salabre. Es un tímal preciós, d'uns 60 cms. és tot un trofeu, no en n'hi ha gaires d'aquests, em preparo per fer-li un reportatge fotogràfic, el peix així s'ho val... reportatge? No vai tindre temps ni tan sols de treure-li una foto, a les primeres de canvi, el Pressi ja va fer de les seves i manipulant el peix, cop de cua i adeu-siau!!! Anem a dinar.














Després de dinar i veient que l'activitat dels peixos era pràcticament nul.la en Juan Luis i jo varem decidir pescar la part més alta del tram on el riu era menys profund i calmava la velocitat de les aigües i varem treure'n profit, 4 tímals cadasqun amb "doblet" inclós d'en Juan Luis. Era una zona no gaire extensa i de seguida la verem acabar, quan arribarem a la planxa, els peixos seguien igual, no hi eren i els companys ja ens estaven esperant , la majoria a fora del riu, la temperatura tornava a baixar i començava a ploure, era hora de tocar el dos.
Segón dia de pesca: El riu seguiex igual, i el temps a primera hora del matí no ha canviat gaire. Arriba el guia i ens diu que ens ha tocat el tram 5. En poc més d'un quart d'hora ens plantem a la vora del riu, em passat per uns poblets sense deixar la carretera general, però quan surts d'aquesta, tot són camins, hi ha moltes cases velles, totes de fusta i algunes quasi ruinoses, i en pocs moments et sembla que hagis retrocedit en el temps una cinquantena d'anys. A mesura que ens anem endinssant cap al riu, moltes mirades curioses, quasi d'estupefacció, surten al nostre encontre, la majoria d'edad avançada, i quan els hi diguem que venim d'Espanya, encara es sorprenen més, suposo que no arriben a entendre com podem fer tants quilòmetres per tan sols venir a pescar.... si em poso en la seva pell, segurament jo tampoc ho entendria.
El riu encara baixa alt però ens quedem meravellats de l'espectacularitat del paisatge, i poc a poc ens anem animant. El guia ens comenta que la vora de l'altre costat és la millor així que ja ens tens a tots creuant el riu amb aigua fins a la cintura (alguns fins a sota el pit), durant una vuitantena de metres, però abans li haviem d'encarregar un feina al nostre amigable guia que a partir d'avui el vatejarem com a " my friend ". Amb un Anglès amb accent de Cuenca li vam fer entendre que ens haviem emportat de Girona embotit casolà i que necessitavem baguettes, tomaquets, cervesa i coca-cola i si fos possible una ampolla de vodka de la terra.... oli en un llum!!!!! En My Friend que anava apuntant tot en un paper va dir de seguida -" No problem"- La veritat és que el dinar del primer dia fou força insípid i varem intentar arreglar-ho.













El matí de pesca fou un desastre, molt poc peix, l'Agustí, en Francesc i en Juan Luis clavaren algún tímal, però les espectatives amb que veniem tots no eren ni de bon troç les que ens haviem trobat. Però de sobte, comencem a veure tímidament i molt al costat de la vora, algunes pujades quasi imperceptibles, i poc a poc es comencen a treure peixos, ara una truita, ara un tímal, son petits però ens tornen a venir esperances.... aleshores ho comencem a entendre, el riu està baixant de nivell!!!! En My Friend que ha fet unes trucades així ens ho confirma. Ens pocs minuts es queda un riu totalment diferent al que haviem vist fins ara, podies veure el fons arreu, els canals d'aigua que tant ens havien parlat i que eren els llocs preferits pel tímal, en pocs minuts havia baixat més de 2 pams d'aigua i les captures es començaren a accelerar i cada cop de més bon tamany, van ser dues hores magnífiques i descobrirem que hi havia una mosca que funcionava per damunt de les altres, un tricopter amb cos de pell de cervol retallat de color taronjós i dues voltes d'hackle dun fosc. Era hora de dinar i tothom va sortir del riu amb una altre cara, qui més qui menys havia pogut pescar una desena de peixos i alguns de molt bon tamany. El dinar fou espectacular, embotit de la nostra terra amb pa amb tomàquet, cervesa refrescos i licor i amb tot això se m'oblidava,.... els núbols havien deixat pas a un cel blau i un sol que ajudaren en pocs moments a recuperar la temperatura tant dels nostres cossos com la del ambient.... la cosa començava a canviar.
En My Friend ens comenta que a uns centenars de metres riu amunt hi ha una zona on es poden capturar els Huchos o Salmóns del Danubi, però hem d'anar en cotxe i ell s'ofereix a portar-nos a tres de nosaltres; els aventurers són l'Agustí, en Francesc i com no, el qui escriu; canvi de material, agafem les canyes i linies del 9 els carrets large arbor i alguna linea enfonsada, per poder rascar els pous on solen estar aquests bitxos. El guia ens ha deixat a peu de riu però encara hem de pujar uns dos-cents metres, atravessem una planxa d'aigua moderada i les dents ens comencen a arribar als peus, estem contemplant un espectacle de cebades de truites i tímals en tot el seu recorregut, en pocs moments veiem més de cinquanta pujades... i nosaltres amb les línies enfonsades!!!!!!!, però bé el poder d'atracció i el pensament de poder clavar un salmó de més de 10kg no ens fa desviar del nostre camí.... però el que si que ho fa sòn les paraules d'en My Friend, acaba de rebre una trucada on li comenten que el riu torna a pujar. No vam tenir temps ni tan sols d'arribar a la zona quan el corrent ja se'ns emportava.... una verdadera llàstima, no em pogut tentar l'hucho i em desaprofitat una frenética activitat de tímals i truites, però que hi farem, s'havia d'intentar. La tarda ja no va donar més de si, amb el riu alt tot tornà a ser com al principi.




Tercer dia de pesca: La nit anterior quan vam arribar a l'hotel ens vam trobar amb una sorpresa, mentre sopavem, a la taula del costat ho estava fent ni més ni menys que en Pascal Cognard, tres vegades campió del món individual de pesca a mosca i moltes altres per equips, també havia vingut amb un grup d'amics a pescar uns dies al Riu San. El matí s'aixecà molt assolellat i la temperatura havia pujat fins als 25 º, ens arriven noticies que avui també tindrem unes hores el riu baix. Veient l'experiència dels dos primers dies i savent que la majoria de les captures s'havien fet a mosca seca, li demanem al guia que ens porti a un tram on hi haguès aigües més calmades, i ens comenta que el tram 2 comença amb una serie de corrents moderades però el final de tram és una planxa immensa plena de tímals i on també es troben els huchos.














Arribem al riu, la veritat és que aquest tram és una verdadera passada, el riu agafa uns tons blaus encesos a les corrents i acaba en un verd turquesa profund a la gran planxa, envoltat tot plegat d'una vegetació feréstega i salvatge amb totes les tonalitats de verds; veiem un banc de fusta a l'ombra d'un bucòlic arbre a la vora del riu i ens adonem que aquest indret l'hem vist fotografiat en un article de la revista Dánica, i tantes vegades ens haviem imaginat poder estar allí mateix, aquells dimecres al garatge de casa de l'Agustí mentre preparavem i montavem les mosques d'aquest viatge.... les fotografies de grup copçaren els primers minuts de la jornada.
Un altre aspecte de l'atractiu d'aquesta gestió de pesca que porten en aquest tram de riu són els detalls que et vas trobant; en arribar al riu ens sorprenem i meravellem en veure una construcció de fusta a modus de cabanya forestal, amb la seva taula i els seus bancs, tot de fusta, per suposat, per poder-te canviar amb comoditat, menjar a l'hora que volguessis i aixoplugar-te de la pluja i el fred quan el temps no acompanyès. A més al costat d'aquesta cabanya i en un dels seus laterals, hi havia un petit banc ple de forats especialment fet per poder posar les canyes de mosca, amb uns "topes" situats al terrat de la cabanya per poder subjectar-les, i així tenir-les totes controlades i sense perill de perdues ni ruptures... sencillament, genial.













Aquí també decidirem, com el primer dia, repartir-nos el tram, i com que el riu encara baixava alt, en Marc, l'Agustí, en Francesc, jo i en Néstor amb la càmara decidirem probar la part inferior del tram, tantejar les corrents a nimfa mentre que en Jordi, En Jaume i en Juan Luis anhirien a la planxa a provar amb seca.
Jo vai estar força afortunat, tot s'ha de dir, vaig pescar les millors zones, i vaig poder clavar a nimfa tres tímals i cuatre truites, tot i la dificultat i la profunditat del tram. Cap a les 12 del migdia, ens haviem reunit tots, i emprenguerem direcció cap als companys que s'havien quedat a la planxa, no els hi havia anat gaire bé, l'activitat dels peixos en superficie era practicament nul.la, però hi va haver un detall que ens va sorpendre una mica: quan vam arribar a on estava pescant el Pressi, verem observar que portava l'armilla i tota la samarreta molla i en preguntar-li què és el que havia passat ens va explicar que en veure que no hi havia pujades va decidir posar les nimfes i provar si els tímals estaven menjant en aigües més profundes, i en un dels llançaments i deixant derivar les nimfes aigües avall, veu com la cua de rata comença a marxar, tot i una espectacular combinació d'aparell de dues nimfes pesants i un fil del 10 (només se li pot ocòrrer al Pressi), el fil resisteix la clavada i aquí comença el xou, uns primers instants d'incertesa per saver que és el que havia pescat, i de sobte apareix una "bèstia parda" de prop d'un metre que arrenca a còrrer com si haguès vist el diable.... el mariconàs del Pressi, havia clavat un hucho de mès d'un metre!!!!!!!!!! i el més bó de tot, amb un fil del 10. Suposo que amb aquell estat d'alteració de saver que portes el peix de la teva vida enganxat a l'altra punta del fil, no va saver reaccionar amb lleugeresa i en comptes de donar-li fil, el que va fer va ser voler-lo seguir caminant riu endins, i a la segona passa va ensopegar amb un pedrot i ja tenim el pressi de morros a l'aigua i l'hucho a Can Pixa Pedret... i és que, és el que jo dic sempre: aquestes coses només li poden passar a en Jordi..... CAUTION!!!! PRESSI IN AREA!!!!














Un cop recuperats de l'emoció i d'haver-nos assecat les llàgrimes de la cara de tant riure, tornarem a la feina, en Francesc i l'Agustí, volgueren provar amb les canyes i fils adequats la zona més profunda de la planxa en busca d'algun altre salmó però sense resultat, jo vai veure que poc a poc i a la part inferior de la planxa es començaven a veure algunes cebades i vai decidir quedar-me en aquella zona ja que a la zona de dalt es quedaren tots el demés, aviat em va acompanyar l'Agustí i un pel més avall es va situar en Juan Luis.














El riu començà, tal i com havien previst, a baixar de nivell i ja no va pujar en tot el dia. Això ens va permetre disfrutar tota la tarda pescant a seca, l'Agustí i jo varem fer un "manu a manu" molt divertit, aconseguint peces de molt bon tamany pescant en una zona preciosa, en Juan Luis es va estar barallant mitja tarda amb els tímals que tenia al seu voltant però no va aconseguir enganyar-los tot el que haguès volgut, i la resta de la colla va treure tímals i truites en quantitat a la part mes alta de la planxa on el baix nivell de l'aigua l'havia convertit en un rasper molt divertit de pescar. La mitjana de captures totals del dia rondava la trentena de peixos, la cosa començava a millorar però encara no s'havien aconseguit les espectatives marcades. Haig de dir però, que hi va haver un pescador que va sortir un pel traumatitzat d'aquest tram ja que per molt que els tímals i les truites li pujaven al seu engany, no aconseguia clavar-los, en Jaume va tenir la seva guerra particular amb el clavat dels peixos... encara que el trauma se'l va poder treure de sobre ven aviat.

Quart i últim dia de pesca: Com que ens havien assegurat que avui el riu no pujaria de nivell i volent aprofitar al màxim aquest últim dia de pesca, varem preguntar a la gent de l'hotel, si seria possible poder esmorzar abans d'hora, i poder sopar més tard que mai, per aprofitar així el màxim d'hores de pesca. Amb un somriure amable i encisador de la jefa de l'hotel ens contestà que no hi hauria cap problema.En My Friend, que ja estava assabentat del horari que voliem seguir, es presentà puntual i a les 9,30h del matí ja estavem a tocar del riu. Estavem al tram 7 i era magnífic poder veure a primera hora del matí aquell riu amb aquell nivell tant baix. Després de les fotos de grup de rigor, i algún que altre incident protagonitzat per en My Friend alhora de fer-les (la tecnologia no era el seu fort), varem entrar al riu qual batalló empren la marxa cap a teriitori enemic. Així que ens situarem un al costat de l'altre deixant uns 10m de distancia entre nosaltres i varem pescar el que és l'amplada del riu que en aquell tram rondaria els 60-70m, us haig de dir que hi va haver gent que no es va moure d'aquest lloc durant practicament tot el dia i no va parar de treure peixos.














De bon començament ens vam adonar que aquell dia seria diferent als altres, en poc més d'un quart d'hora tothom havia capturat més de dos i tres peixos i la cosa s'animava per moments.




Aquell dia fins i tot en Nèstor, deixà la càmara aparcada i es posà a pescar amb nosaltres. Aquell dia no hi va haver estrategies ni repartiments de tram, no feia falta, tothom va fer la seva i tothom va treure els peixos que va voler, això sí que era el Riu San en tot el seu explendor, a cada tirada et sortia a buscar la mosca un peix, tant eren tímals com truites, era un no parar o com diria el Pressi "un domen & domen ". Al matí l'Agustí i jo vam prospectar riu amunt un per cada vora, en Francesc, en Néstor i en Jordi, es quedaren allí on haviem començat i en Jaume, en Juan Luis i En Marc anaren tirant riu abaix. Jo sé que vaig deixar de contar peixos quan vai arribar a la cuarentena i aixó seria pel vol de les 12 del migdia, havent recorregut tan sols un centenar de metres i pescant la vora esquerre del riu, quan en Néstor se'm va ajuntar i pescarem plegats.
















La nota negativa del matí la va protagonitzar l'Agustí que per voler salvar una mosca va preder una canya, arressegada pel corrent riu avall, bé, qui diu una canya diu els tres trams superiors de la mateixa, tan sols li va quedar a la ma l'empunyadura i el carret... és difícil d'entendre però així va succeïr. Però bé, res que no es pugui solucionar amb un canvi de canya.... si seria per canyes!!!!!!!!!


















Avui la calor ja es començava a notar i vam arribar a dinar extenuats, però no de la calor sino de treure peixos. La gent arribava a tongades, quan es cansaven o quan la gana apretava, no hi va haver res planificat tal i com va passar els altres dies, i va haver gent que arribava a dinar quant d'altres ja tornaven cap al riu.





Tot dinant era impossible, no fer comentaris del que havia estat el matí i em va provocar una alegria especial veure la cara de satisfacció que duia en Jaume, es veu que a la part d'avaix del tram havia fet una verdadera escabetxina de tímals i a més de molt bon tamany, però el més bó es que hi va haver una estona que pescaren junts amb l'Agustí i en Juan Luis, i l'unic que pescava era en Jaume, i quins peixos treia!!!!!




En Juan Luis no s'ho creia: -" pero si pescamos con lo mismo!!!!!!"- pot ser fou el tandem de tricópters que feia servir en Jaume.... no se sabrà mai, el cert és que no deixà "títere con cabeza", i es va poder treure l'espina del dia anterior
A la tarda més del mateix, tímals i més tímals i truites i més truites, ara amb seca, ara amb nimfa, aigües amunt o aigües avall... hi havia peixos per donar i per vendre.

La tarda arribava al seu fi i la gent es començà a concentrar allà on haviem començat, però no deixavem de veure pujades i es feia díficil sortir del riu, saviem que ja no hi entrariem més. Però l'anecdota del dia encara havia d'arribar:

estavem pescant un al costat de l'altre l'Agustí, en Nestor i jo intentant agafar l'ultima captura del dia, l'Agustí i jo no paravem de dir-nos que aquell seria l'últim llançament (practicament no ens hi veiem), però sempre hi havia un llançament que succeïa a un altre, al final vaig aconseguir clavar una truita d'uns 40 cms amb un petit estreamer negre que despres de mil salts es va escapar. Amb la feina feta ja anavem per recollir quan a la dreta nostre sentim una veu que diu: _UI, que frio, ui, que frio!!!!



En Nestor acavaba d'ensopegar i li estava entrant aigua per dintre del Wader com si estiguès a sota una font, el cert es que no es refeia, no s'aixecava i cada cop li entrava més aigua (un aigua gelada i a aquelles hores no deuria ser gaire agradable), entre nosaltres al costat seu i els demés que s'ho miraven des de la vora, es començaren a projectar petits somriures que acavaren en desgamells, mal de ventre i plors a llàgrima tirada, quan a en Nèstor se li va ocòrrer dir un cop recuperada la verticalitat:



-" Ahora sí que me voy!!!!!"-



Va ser una frase aclaridora, per si de cas teniem algun dubte de que continuaria pescant.... en fi, un final de festa passat per aigua per al pobre Nèstor però que ens va fer oblidar per uns moments que ja s'havia acabat tot.




Fent recompte entre tots, del que havia estat la jornada varem calcular que entre tots hauriem tret entre 700 i 800 peixos... Impressionant!!!!! Avui sí haviem colmat les nostres expectatives.



Allà mateix ens varem despedir d'en My Friend, el nostre infatigable acompanyant i prometent-nos que ens tornariem a veure, va desaparèixer entre la vegetació amb el seu tot-terreny, camí de casa seva. Al dia següent ens haviem d'aixecar molt d'hora, teniem prevista un visista turística per la ciutat de Cracovia i el camí de tornada seria llarg i dur.




I aquí finalitza, aquest viatge, un viatge inoblidable, que recordaré sempre, tant per la companyia com per l'estancia i la pesca al Riu San, un riu que tard o d'hora tornarem a trepitjarPer cert, ja estem preparant el pròxim viatge, qui sap.... Península de Kola, Eslovenia, Bosnia.... us mantindré informats.


Bona pesca i fins la propera!!!!!!!!!!!!

David Luque

2 comentaris:

  1. David, et felicito pel text i les magnífiques fotos de l’article.. tot plegat m’ha fet babejar i envejar sanament els bons dies de pesca de que vareu gaudir.
    Josep

    ResponElimina
  2. no en sabia res de la pesca amb mosca i un col.lega vostre m'ha ensenyat a estimar el riu i veure ART en aquest esport tan especial.
    ara l'espero amb delit perquè m'expliqui i espero poder-lo acompanyar i veure'l en acció algun dia. El reportatge de San és una meravella.

    ResponElimina