Benvinguts al blog de la Societat de Pescadors Esportius de l'Alt Empordà

Blog de la Societat de Pescadors Esportius de l'Alt Empordà

dijous, 30 d’agost del 2012

Avís de l'Area de Pesca


L'Area de Pesca del Medi Natural informa que, degut a restriccions pressupostàries, a partir del dia 15 d’agost el servei del 012 ha deixat de ser operatiu tots els diumenges i festius, i l’horari d’atenció al públic durant la resta de la setmana es de 8 a 20 hores (fins aleshores era de 8 a 22 hores). Per tant, qui vulgui anar a pescar algun d’aquests dies en que el servei deixa de ser operatiu, haurà de sol·licitar el permís per l’Oficina Virtual de Tràmits (Internet), presenciar-se a una oficina comarcal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (horari de atenció al públic de 9 a 14 hores en general) o sol·licitar-lo pel 012 el dia anterior.

dimecres, 29 d’agost del 2012

Comunicació d'Iberdrola

RISCOS DE PESCAR PROP DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES

La companyia elèctrica IBERDROLA ha editat un document en el que informa de los riscos i aconsella mesures de prevenció per a la pràctica de la pesca en les proximitats de les línies elèctriques.

El document complet el podeu trobar al l'enllaç següent:


El resum del document és la imatge adjunta a aquest post






dijous, 9 d’agost del 2012

AFECCIÓ DE L'INCENDI A LA MUGA. CONTINUANT LES VALORACIONS

Pocs dies enrere, vaig coincidir amb un prestigiós biòleg català que s’afanyava a recollir mostres d’aigua i macroinvertebrats de La Muga abans les pluges no arrosseguin massivament la cendra de l’incendi al riu, si bé la lenta afecció de volàtils  arrossegats pel vent ja ha començat.
Ell em comentava, que segons experiència en altres gran incendis que han estat immediatament precedits per fortes pluges, que la fauna de macroinvertebrats es recupera en un any, però que en algun cas no s’ha recuperat (potser per falta de connectivitat) la fauna piscícola.

És el primer dia en que, després de tot plegat, em calço les botes i agafo la canya per visitar un dels racons que més alegries m’ha donat aquesta temporada.
L’espectacle és depriment, abans no arribo a l’aigua tinc que travessar una franja de bosc de ribera malmès, trepitjant uns gruixos de cendra que ens alguns punts són de 40cms que es va quedant enganxada a les botes, impregnant el meu olfacte i reduint la visibilitat de les meves ulleres.

Frapa veure que fins i tot grups de verns que creixien en illetes envoltades d’aigua han rebut.

Ja a l’aigua, un no pot evitar anar condicionat a analitzar-ho fins al mínim detall, i és que fa mal al cor no veure cap eclosió d’insectes, no veure cap pujada.
Al capvespre, quan la llum comença a fallar, atrapo una truiteta d’uns 19cms... no s’ha bellugat res més en aquest escenari dominat per un teló negre i on l’aigua avui té color de cendra.
Si, és cert, no tots els dies de pesca, encara que les condicions no haguessin canviat, són bons. Caldrà tornar-ho a intentar.

Matinada de diumenge, sento com s’apropa la tempesta que em trenca la son.
Ja un cop passada, analitzo mentalment que potser no ha plogut prou com per fer córrer la cendra a la llera, que potser ha plogut la justa mida... en un país en que no sap ploure.




Josep

dimecres, 1 d’agost del 2012

REFLEXIONS SOBRE LA PESCA DES DE EMBARCACIÓ A L’EMBASSAMENT DE BOADELLA EN EPISIDOS D’EMERGÈNCIA.



Aquest passat dimecres 25 de juliol, vaig poder veure jo mateix que mentre els hidroavions efectuaven tasques de càrrega d’aigua a l’embassament de Boadella per al control definitiu del foc de l’Alt Empordà, alguns pescadors navegaven per la seva superfície.


Bé, jo no sóc qui per donar classes morals a ningú, però entenc que davant aquests episodis d’emergència, en que l’ús de la superfície d’aigua closa de l’embassament de Boadella és d’ús prioritari pels als equips d’aviació d’extinció d’incendis, algú pugui fer vida normal com si res no passés.
                                
Entenc que fora de desitjar que la comunitat de pescadors, davant d’episodis com el viscut i segur viurem em en el futur,  s’autoimposi el no navegar per l’embassament a fi de deixar lliure la seva superfície  per a les maniobres dels equips aeris quan es doni el cas.
Tampoc costa tant modificar una mica els costums i substituir temporalment la pesca des de la embarcació per fer-ho des de la riba.

Us imagineu que passaria si tinguéssim un incident o accident entre un equip aeri i una embarcació de pescadors?
En aquest país d’extrems, realment penseu que l’endemà les autoritats continuarien permetent navegar per l’embassament?

Jo només us convido a que reflexioneu sobre allò que creieu que més convé al col·lectiu general de pescadors amb embarcació.



Josep

diumenge, 29 de juliol del 2012

SOBRE L'INCENDI QUE HA ASSOLAT L’ALT EMPORDÀ



COMUNICAT SOLIDARI



Primer de tot i abans de qualsevol altra consideració, vull lamentar profundament la pèrdua de vides humanes com a conseqüència dels incendis que varen afectar la nostra comarca de l’Alt Empordà, vides irreemplaçables que tenyeixen de dolor als seus familiars, coneguts i  nostra comarca
Vull expressar la més sentida solidaritat i dol amb els seus familiars.

També vull lamentar la pèrdua de vivendes, d’explotacions agràries i ramaderes amb les seves eines, bens que suposen l’esforç d’una vida o de generacions familiars que ara s’han malmès en poques hores i que en  molts casos en eren l’únic mètode de supervivència per als afectats.
Tant de bo els nostres governants, per una vegada, sàpiguen trobar les línies que els ajudin a retrobar la normalitat lo més urgentment possible.
 
Valorar la pèrdua de paisatge que ha sofert la nostra comarca, fet que a curt termini pot impactar negativament en el sector turístic, a banda del impacte emocional que hem sofert tots els empordanesos en veure com un núvol de foc, fum i cendra, tal com genet de l’apocalipsi desbocat i foll ho arrasava tot.

Agrair i valorar enormement l’esforç i tenacitat sense reserves i defalliment que han mostrat el bombers d’aquí i terres llunyanes, així com els voluntaris per apagar el foc.
No obviaré que els cossos de les administracions públiques es troben immersos en retallades dels seus sous, cosa que no ha impedit la seva entrega en els moments de lluita fins a tenir-lo absolutament dominat.
Potser és moment perquè aquells que assenyalaven amb dit acusador als treballadors públics davant aquesta crisis econòmica, ara reflexionin.
A títol personal, aplaudeixo la iniciativa `de creació de l’associació Bombers per a la Indepedència.


PRIMERES VALORACIONS DE L'IMPACTE SOBRE L’ESPAI FLUVIAL.


En les primeres valoracions de camp, he observat que el foc ha afectat bàsicament la conca del riu Llobregat des de la part alta de La Jonquera fins a Vilarnadal, i La Muga des de peu de la presa de l’embassament de Boadella fins a Pont de Molins.

Tots els afluents de dits rius en els àmbits esmentats en que no dominava un  bosc de galeria format per espècies típicament de ribera, han estat greument impactats i pràcticament reduïts a cendra.
Ara bé, en aquest mar monocromàtic  en el territori en que només impera el negre de troncs cremats i gris de cendra, és on dibuixa una línia verda del bosc de ribera que ha aguantat, en general, l’impacte de les flames.


VERD RESISTÈNCIA


Davant una vista general, certament sobta que els bosc de ribera d’ambdós rius és allò que ha resistit millor el pas desbocat de les flames, ja sigui perquè el seu entorn és més humit, ja sigui potser perquè aquests arbres tenen un major contingut en aigua.

Ara bé, si hom afina el zoom, veu que el foc ha mossegat aquí i allà el bosc de ribera imprimint doloroses ferides, principalment a La Muga, just en les zones de pesca controlada que gestiona la nostra societat de pescadors.
De totes maneres, no vull ser pessimista donat el context en que ens trobem, doncs és major el percentatge no afectat i que la capacitat de regeneració que té el bosc de ribera, farà que aquest es recuperi ràpidament.




UN MAR DE CENDRA I SÒL EXPOSAT A LA EROSIÓ


Per altra banda, si em preocupa ara mateix la cendra i el sòl exposat a erosió que envolta els nostres cursos fluvials, efectes que ara dependran de com siguin les precipitacions a venir.
Fora de desitjar petites pluges, suficients per a la germinació d’herba que fixi la cendra i el terra, però insuficients per arrossegar dits elements envers els cursos fluvials.

En el cas de La Muga, una pluja de certa intensitat no seria preocupant si es produeix en el context actual de cabals alts, donat que la cendra arrossegada que potencialment podria acidificar l’aigua, quedaria diluïda.



Ara bé, si això es produeix en un context de cabals baixos, la situació podria ser diferent, i cal saber que l’acidificació de l’aigua potencialment pot tenir efectes sobre la comunitat de peixos i macroinvertebrats.

També preocupa l’arrossegament de terres, elements que podrien sedimentar i homogeneïtzar la llera, efecte que comportaria la pèrdua de diversitat d'habitats per colgament, mosaic que ens cal per a refugi de les comunitats de fauna i per a la fresa dels peixos.


Aquests si que podrien ser efectes negatius que s’allargarien molt més en el temps, doncs els fins sedimentats a la llera són molt més difícils de posar en moviment de nou, malgrat es vagin repetint episodis de revingudes que imprimeixin energia renovadora al riu.

Estem en un espai de clima mediterrani i l’experiència viscuda en altres grans incendis com el que ens ocupa ens diu que el foc dona pas a una tardor amb riuades d’efectes devastadors.
Desitjo que aquesta vegada això no sigui així.

Josep Martínez

dimecres, 4 de juliol del 2012